Capítol 842. La mort d'al-Mansur l'agost de l'any 1002 va arribar en un mal moment per a al-Andalus, ja que els cristians van aprofitar el buit de poder momentani per atacar les seves fronteres. El fill i hereu d'al-Mansur, Abd al-Malik al-Muzaffar, creia que havia de tenir compte especialment dels castellans, pel seu potencial econòmic i demogràfic. Però en aquell moment qui liderava les incursions bèl·liques dels veïns del nord eren els catalans. A inicis del segle XI, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell, que eren germans, van convertir-se en la punta de llança de l'ofensiva de la cristiandat, en ple procés de creixement territorial i formació feudal, contra el califat omeia. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Josep Suñé, doctor en Història per la UB, especialista en Història Medieval, autor de la tesi "Gihad, fiscalidad y sociedad en la Península Ibérica (711-1172)".

Ask this episode

“What did the council decide on item 42?” — answered with the speaker and the moment.

Transcript

Related