Avui som a Osona, a Vilanova de Sau, capital de la sequera, i us avisem que durant l’episodi d’avui passareu molta gana. Avui venim a parlar de menjar, de halar, del fato, del xup-xup. I com a bons catalanistes, parlarem de la nostra gastronomia, de la cuina catalana, que podríem dir que gairebé s’ha convertit en arqueologia en moltes zones del país. Per què és molt més fàcil trobar ramen que no pas escudella a Barcelona? Per què no hi ha una puta carta a l’Eixample on no hi hagi tatakis o steak tàrtars? Per què no podem tenir autoestima ni amb el nostre menjar? A tot això i molt més intentarem respondre avui i, què coi, també ens desfogarem. I ho farem acompanyats d’una de les referents pel que fa a cuina catalana. Una dona que sortosament va decidir abandonar la inútil carrera de Ciències Polítiques per posar-se a omplir les nostres panxes. L’Iñaki us portarà el primer true crime culinari, en Marc canviarà el cognom Lesan per Ribas i l'Oriol confeccionarà amb la Maria la carta de restaurant més clixé i presumptuosa de la història.

Ask this episode

“What did the council decide on item 42?” — answered with the speaker and the moment.

Transcript

Related