Xavi Mundó

speaker
457 appearances 4 recordings 2 series first heard Dec 2025 last heard 20 Dec

Xavi Mundó’s voice in public audio — every appearance, attributed to the second.

Trend

recordings per month · last 12 months
4 · Dec OctJan 26AprJulnow

Recordings per month over the last 12 months — 4 in all, peaking in Dec 2025 with 4.

Appearances

newest first · ▶ plays the moment
Això, com ja dono per fet que ho sabeu, anem a parlar del rei. D'entrada, Felip V, això s'ha de dir, ja sé que pot molestar, va ser millor rei del que pensa la gent. Excepte per Catalunya.
Després de 1714 es va pensar que un país que havia perdut pràcticament tot el seu imperi, què passaria? La gent pensava que es tornaria més pobre, però va succeir tot el contrari. Espanya es va fer més rica, els impostos no van créixer, però la recaptaven amb més eficàcia.
Gràcies a aquests diners es va poder crear un exèrcit d'una armada permanent. Al final del seu regnat els ingressos d'Hisenda, i no hi havia Montoro, s'havien multiplicat i l'economia havia millorat substancialment. Carai, noi. Es van crear secretaries d'estat, antecessores dels actuals ministeris, i Felip V va fomentar...
el desenvolupament artístic i cultural. Va ordenar la construcció del Palacio Real de la Granja de San Ildefonso, inspirat en l'estil francès del qual era Versalles, on era ell. El seu altre gran projecte va ser el Palacio Real de Madrid, que va ser també el fundador d'organismes culturals tan prestigiosos com la Real Academia Española... La Catalunya no fa res, no? No, no, no. Tota Catalunya va ser putejada. És que clar, a veure.
La Reial Acadèmia Espanyola, la Reial Acadèmia de la Història, seguint una mica el model francès. Però, bàsicament, tot això ho feien els seus ministres. El senyor no estava bé i decideix fotre el camp.
Pues allá, el 10 de gener de 1724, el rei Felip diu, s'acabó, porque yo me lo propuse y sufrí, i signa un decret pel qual abdica en el seu fill. No sé si us sona això de que el rei... Ja ho vam fer el 1724, eh?
Els motius d'aquesta abdicació són objecte de discussió. Durant l'època es va dir que el monarca esperava accedir al Tro de França. Ah, sí, eh? Si ell encara no s'havia oblidat de França. Ell ja tenia Espanya. Ell es considerava com cedit. Era com Héctor Fora l'Elche. Bueno, clar, havia nascut a Versalles, doncs vols tornar-hi. I ell volia tornar, i ell deia...
Clar, i ell pensava que, com el seu germà, que ja era el rei, el Lluís XV... Sí. Si l'apalmava... Es convertiria en el seu successor sempre que nou, però per això no havia d'ocupar el tro d'Espanya. Ah! Perquè el Tratat d'Utrecht deixava clar que el rei d'Espanya i el rei de França no podien ser la mateixa. Ah! Llavors, la tàctica era aquesta. Jo plego, perquè veig que el meu germà... Jo me'n vaig cedir d'Espanya. Sí, això primer. Però un cop ja ets el rei d'Espanya, dius, ara que l'altre...
Està a la porta de sortida i jo plego perquè em portin a millar. Perquè em portin a millar. O també, que és el més probable, que fos possible que aquesta abdicació de Felip Zinque fos l'acció d'un home que era un malalmentat, que és conscient que no està en condicions de guanyar. Ara ho veurem.
Els reis es van retirar al Palacio Real de la Granja de San Ildefonso, però la reina va estar sempre perfectament informada del que succeïa a l'acord. El riu va arribar perquè Lluís I va regnar només vuit mesos. Va amb malaltia de varola i què va passar? La va palmar.
Si ell havia abdicat després de 45 anys, m'heu dit? Encara no, eh? La Palmona, 10 anys. Portava 12. Abdica, però la Palma. Sí, aleshores, el seu fill, la Palma. Aleshores, que n'havia abdicat Fàlip V, el seu successor havia de ser un altre fill, home. Però Fernando, de 10 anys, és el seu fill home. Però la ràpida actuació de la reina Isabel de Farnesio ho va impedir.
va haver d'enfrontar-se a la noblesa castellana i a l'Església. El mateix confessor del rei, el pare Bermúdez... Molt important, el pare Bermúdez. Entenia que era pecat mortal reassumir una corona a la qual havia renunciat tota la solemnitat. Això no es pot fer, eh? No es pot fer. No pots dir que plegues entrenador del Barça i llavors quedar-te. Però ja pots tornar a fitxar el que ha marxat.
El confessor, ja veurem, tindria molta feina. Sí, perquè no li van fer cas. El segon Felip V, el segon període, que és el més llarg del seu regnat... Això és interessant. Si es diu Felip V, hauria d'haver-se posat Felip VI. Segon regnat, ja... Bueno, pues ve otro. Felipe V vis. Exacte. Segunda parte. No sé. De los creadores de Felipe V, llega Felipe VI. Vale.
És un rei, però és un rei consort. Qui mana de veritat és la seva dona, Isabel Farnesio, que usava normalment la frase el rei i jo, i encara d'ella posava el rei davant. Com a emblema d'una singular monarquia dual en la qual qui prenia les decisions clarament era la reina. Tota la seva vida, Felip va estar dominat pels seus familiars. Si el teu avi és Lluís XIV, s'entén bastant.
i això ho percebia el populatxo i aviat van aparèixer caricatures al·lusives una d'elles que es conserva encara el monstre guiat pel cardenal Porto Carrero i l'ambaixador de França Enric Alcurt amb aquesta inscripció anda niño anda porque el cardenal no manda però ara és el que esteu esperant anem a la part bona que esteu esperant superat aquest background estava com una campana
Se ha reunido la asamblea de Majanas. Ha decidido la asamblea de Majanas. Se ha reunido la asamblea de Majanas. Ha decidido... Mañana sol. Ahí está. Per fi ens hem cortat-ho. Mañana solete. Per conèixer el personatge... Està parlant de Felip V, eh? Hem vist que reassumeix... El que funda la dinastia que encara mana. Ara, ara. El senyor...
que d'aquí, que és dijous, no, el dia 24... Quedem quatre dies, a la nit del 24, no? El senyor que parlarà aquell dia a la tele ve d'aquí. Ve d'aquí! I que inaugura el senyor. Però a línia directa, eh? No, directa, directa. El senyor que parlarà...
Ve d'aquí, directe. I pensem que comença amb els... Perquè encara que el tractat de Dutrec va ser el 1713, el llibre es posa que va començar a guarnir el 1700. Vull dir, comença amb el segle. Per conèixer el personatge, hi ha dues vies d'investigació. La primera és el noble francès, sempre ens fiem les nobles, eh? Louis de Roubois, que és ambaixador de França a Madrid. I diu... Sobre Felip V. Sobre Felip V.
Poseeix un gran sentit de la rectitud, un gran fons d'equitat, és molt religiós, té una gran por al diable. Així com a què? Com a cosa bona, que li fa por. Manca de vicis i no es permet tampoc en els que l'envolten. Bueno, perdona, de moment tot bé. Igual no era pertanyent. Igual aquest ambaixador francès li estava fent la pilota.
Anem a la segona via. La historiadora francesa Janine Fayard afirma el despatx l'avorria, no sabia divertir-se i al final de la seva vida aquest avorriment li portaria a assumir-se amb una inèrcia total. Pres d'una profunda malangia patològica, només la guerra el va treure per breus moments de la seva patia congènita.
Showing 1–20 of 457 · page 1 of 23 Next →