Capítol 1044. En el primer terç del segle XX, entre 1900 i 1936, la consolidació de l'Eixample de Barcelona va generar una de les plantacions d'arbres urbans més importants d'Europa, amb un predomini destacat del plàtan d'ombra. La idoneïtat d'aquesta espècie per als carrers de la ciutat, però també de les alzines que es van plantar a la plaça Catalunya, va ser motiu de debats encesos en la premsa de l'època, amb articles en profunditat i caricatures dels mitjans satírics. En aquell moment, la percepció dels arbres com un element imprescindible del paisatge urbà no era compartida per tothom amb el mateix entusiasme. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Gordi, doctor en Geografia.

Ask this episode

“What did the council decide on item 42?” — answered with the speaker and the moment.

Transcript

Related