Capítol 1156. L'afirmació d'Espanya com a estat-nació unitari va ser un principi central del pensament polític espanyol del segle XIX i els dos primers terços del segle XX, i no només per part de la dreta. En el segle passat es van reproduir els arguments ja establerts en l'Espanya vuitcentista, que apostaven per un model jacobí i unitari i, en casos extrems, per la defensa d'un estat totalitari que posés fi a la decadència del model d'estat liberal. Per molts autors espanyols, un estat que no fos unitari acabaria sent dèbil, argument que legitimava l'hegemonia d'una cultura dominant, la castellana. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Antoni Simon Tarrés, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor dels llibres "La unitat d'Espanya com a valor polític. Una arqueologia intel·lectual" i "La construcció de l'enemic interior. Els catalans en el pensament polític espanyol", publicats per l'Editorial Afers.

Ask this episode

“What did the council decide on item 42?” — answered with the speaker and the moment.

Transcript

Related