Capítol 803. Durant els anys vint i trenta del segle passat, un dels focus de modernitat tecnològica, social i cultural més importants sorgits a Barcelona va ser la ràdio. Les primeres emissores, Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, van veure la llum i van assolir la majoria d'edat en un context polític molt turbulent, a cavall de la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i l'esclat d'una guerra que va suposar un repte per a tots els mitjans de comunicació. La ràdio va demostrar que era capaç d'oferir programació molt diversa, però des d'un bon inici les ones també van servir d'altaveu fonamental per a la política. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Susanna Tavera, catedràtica emèrita i doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona; ha estat corresponsable de l'edició del volum "Barcelona, capital de la ràdio, 1924-1939".

Ask this episode

“What did the council decide on item 42?” — answered with the speaker and the moment.

Transcript

Related