Capítol 869. En els últims anys del franquisme, marcats per una esperança difusa de canvi, persones d'ideologies i objectius ben diversos, fins i tot oposats, es van unir al voltant d'una iniciativa de resistència sense comparació possible a l'Estat ni en altres països que han patit una dictadura. Era l'Assemblea de Catalunya, un organisme clandestí unitari que entre el 1971 i el 1977 va centralitzar els esforços per acabar amb el franquisme i recuperar la llibertat col·lectiva. Curiosament, el que va donar més popularitat i força a l'Assemblea va ser el contraatac més ferotge del règim, quan el 28 d'octubre del 1973 van ser detinguts 113 dels seus membres. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Breu, professor d'Història i d'Educació en Comunicació, articulista i escriptor. Autor del llibre "Les llàgrimes del dictador", una recreació novel·lada del dia en què es va detenir els 113 membres de l'Assemblea.

Ask this episode

“What did the council decide on item 42?” — answered with the speaker and the moment.

Transcript

Related