Roger Escapa
speaker
138 appearances
1 recordings
1 series
first heard Dec 2025
last heard 20 Dec
Roger Escapa’s voice in public audio — every appearance, attributed to the second.
Trend
recordings per month · last 12 monthsRecordings per month over the last 12 months — 1 in all, peaking in Dec 2025 with 1.
Appearances
i alhora conviure amb d'altres explicacions i amb d'altres religions. És a dir, jo el que no crec és en l'exclusivitat de la religió catòlica.
Cap al fet que forma part de la nostra tradició, només expliquem aquesta religió o només ens centrem en aquesta religió. Però això no vol dir eliminar que el Nadal és el Nadal que ve d'on ve, que s'ha d'explicar bé i que s'ha de seguir amb aquesta tradició que, com deia el Jaume, ja forma part del nostre imaginari col·lectiu. És que què fem al Nadal si no pots no fer res, com jo, no fer res, que és mentida i aquí venen les meves contradiccions. El que és estranyíssim és que algunes escoles precisament decideixin no fer res.
Clar, però és que a mi em sembla un error important no fer absolutament res, em sembla un error bastant important, però et dic, venien les meves contradiccions, pots decidir no fer res com jo, i és mentida, perquè jo celebro la nit de Nadal amb família, i és mentida perquè jo faig el dinar de Nadal, i és mentida perquè jo faig el dinar de Sant Esteve, i és mentida perquè faré la carta als Reis Mags perquè em fa il·lusió.
o perquè li demanaria al Pare Noel, el Pare Noel en aquest cas no, faig els Reis d'Orient, amb la qual cosa, clar, jo crec que tots tenim les contradiccions al llarg de la nostra vida amb alguns temes, aquest és un d'ells, però l'escola pública no ha de ser un espai per eliminar factors culturals, sinó per sumar mirades i sumar factors culturals. Aquesta és la conclusió a la que més o menys després de molt debat intern he arribat.
Sí, a mi em passa com a l'Olga, que jo a aquest tema també li he donat alguna altra volta perquè m'ha paregut interessant i he tingut que fer un poc d'introspecció interna. També he de dir que jo crec que l'escola pública sempre hauria d'estar laica i que crec que això sí que s'ha d'implementar d'una manera clara
No intentar que cap noi o noia pensi d'una determinada manera i adreçar-lo cap a aquesta direcció, que jo crec que això sí que ha passat històricament. Sobre les festes i sobre les tradicions, jo ho pensava i ho reflexionava ahir especialment.
Crec que les tradicions sempre canvien i estan en continu moviment, no? No es celebra el Nadal de la mateixa manera ara, a 2025, que fa 15 anys, 10 anys o 40 anys. Per què parla d'això? Perquè entenc que el nostre oient estiga un poc emprenyat i pot ser el que jo dic ara tampoc li agrada massa, però...
crec que no es fa tanta aquesta reflexió sobre quines són les tradicions, sinó com estem adreçant-nos cap a un model completament consumista. Com els Nadals s'han convertit des de fa molts anys, però especialment en l'última dècada, jo crec, en una qüestió en la que pràcticament els regals estan per sobre de tot, i que es pensa molt en aquests termes, en què vaig a regalar, quin és el regal, i tots els anuncis, tota la societat un poc,
va en aquesta direcció, i això precisament no emprenya tanta gent, de com el model és totalment consumista, capitalista, i no tant de tradicions d'estar a casa, que jo això ho respecte i a mi m'encanta, estar a casa per Nadal, que la família...
estigui junta, fer aquestes celebracions també, però que n'hi ha un altre debat soterrat que també és per què ens hem de fer regals i si tot el món s'ho pot permetre. Jo, per exemple, que ara fa anys, un 20 de desembre, moltes vegades els meus pares o la gent propera m'han fet només un regal i jo em queixava quan era més menuda.
ah, jo vull tindre dos, jo vull tindre dos, i ara ho penso i dic, què més dona, no?, tindre un que dos o no tindre cap, si tampoc les circumstàncies m'arriben a poder tindre alguna cosa de regal. I dit això, és cert que les tradicions canvien, evolucionen, i jo, sincerament, tampoc penso que passa res per dir-li a una festa de Nadal, festa d'hivern, si més o menys n'hi ha un component cultural, que això és evidentment el que passa a la societat,
que som una societat que ve del catolicisme i que això està molt present també al dia a dia, però que nosaltres, a poc a poc, la societat li pot afegir algunes coses i tampoc li resta importància, jo crec, a les tradicions. I és una forma més interessant, jo crec, d'anar evolucionant. I jo crec que dintre de 20 anys, 30 anys, tampoc es celebrarà els Nadals com ara. I tampoc em sembla malament, si vos soc sincera. El Jaume fa que no.
No, mig que no, mig que sí. És a dir, des del punt de vista més de la religió estrictament, jo crec que més enllà del fet religiós hi ha el tema històric. És a dir, Catalunya, si no expliques la part de l'Església, la part de la religió, al nostre país no s'entén. I no s'entén
des dels últims 2.000 anys. És a dir, per exemple, la redacció i l'escriptura de llibres als monestirs catalans durant la mitjana. La Bat Oliva amb les assemblees de Pau i Treba. Les escoles que es van crear al segle XVIII, XIX i XX a Catalunya, quan l'Estat aquí, evidentment, era negligent i passava de tot, i es van crear una pila de patronats vinculats a l'Església per crear una pila d'escoles per nens i també per nenes,
per tothom, per les classes populars, durant el franquisme. Tenim una imatge dels bisbes i de la classe estamental religiosa bastant profranquista, però quants capellans hi havia obrers que aixoplugaven a les esglésies els moviments opositors, sindicals, democràtics... Per tant, si tu treus el pessebre, diguem-ne el pessebre, per fer-ho molt visual, de les escoles, o el Nadal de les escoles, o les Nadales...
estàs traient als nens una part molt important de la història del nostre país, que es pot respectar i s'ha d'explicar perquè s'entengui el país sense que caigués en la necessitat de ser o no ser creient. I per tant, jo crec que no es pot entendre Catalunya sense segles i segles d'església, i si ho treus, és com si traguéssim del país, doncs, no sé, el teatre o la literatura, una part fonamental que ens ha configurat com el que som. I per això deia abans que no és tant el fet religiós en si, que jo mateix, no sóc el primer que no cregui que un brego, mai millor dit,
sinó que és per mi un tema cultural, identitari i fins i tot històric. El Nadales tampoc en cantes, tu, Olga, a casa? Sí, algunes sí. Mira, ja hem trobat les peces. Fins i tot han recuperat la tradició al Parlament aquest any. Sí, és veritat, l'he escoltat. Ahir hi havia algun diputat que desafinava bastant. Algun, dius?
Només algun. En qualsevol cas, mira, jo, ara que he escoltat el Jaume, tinc més dubtes. A mi m'agradaria... Clar, el que diré ara és que és un impossible absolut, però, clar, l'he escoltada fer una reflexió sobre l'Església estament. Jo, quan m'imagino el Nadal, sí que me l'imagino...
ja sé que és kafkià el que estic dient, me l'imagino separat del que és la Iglesia com a estament. Per què? Perquè llavors ja sí que em surten, en fi, totes les al·lèrgies possibles, agudes i per haver, perquè penso que si hi ha una cosa que està clara és que l'Església, que ara tu l'has dulcificat tant, s'ha explicat molt parcialment el que és l'Església estament, perquè clar, has explicat la part més positiva, si vols entrem a debatre totes aquelles, en fi...
històries negatives que arrossega l'Església, moltes d'elles més properes al present que no pas al passat històric. Per tant, jo intentava imaginar-me la celebració del Nadal, que és un impossible, insisteixo, aïllant-lo del que és l'Església com està bé. Però si hi ha una cosa que no suporto o que no m'acaba d'agradar són les mitges tintes. És a dir...
Showing 41–60 of 138 · page 3 of 7
← Previous
Next →