Capítol 877. L'existència de l'òpera barroca francesa li deu molt a un personatge ambiciós, intrigant i tirànic, força odiat pels seus contemporanis. Es deia Jean-Baptiste Lully. Va assolir l'èxit de manera meteòrica, per mitjans poc nets, gràcies a la relació privilegiada amb la cort de Lluís XIV, però com passa amb tants grans artistes, el que ha arribat a avui és l'obra, la música que va compondre per a ballets, òperes i peces religioses. El paisatge sonor aixecat per Lully seria comparable a l'arquitectura d'un dels palaus pels quals es va saber moure amb habilitat. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Marc Heilbron, cap del Departament d'Estudis Culturals i Musicals de l'ESMUC, llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat de Bolonya.

Ask this episode

“What did the council decide on item 42?” — answered with the speaker and the moment.

Transcript

Related